dijous, 13 de maig del 2010

Ana Magdaleno, una alumna internacional

La setmana pasada, la alumna Ana Magdaleno va portar el nom del nostre centre al XXX Certamen Ciceronianum Arpinas, considerat la final internacional de llatí per a alumnes d'últim curs de institut. El Matilde Salvador ja havia aconseguit participar en edicions anteriors, com podeu llegir en el post de Natalia Castillo, i on podeu trobar molta informació sobre les proves. Enguany, malgrat les grans dificultats derivades de la retallada de subvencions, l'organització va reixir satisfactòriament en l'objectiu de tirar endavant el certamen, superant tota mena d'entrebancs.  La pròpia Ana ens relata de manera entusiasta l'experiència viscuda:
"Hace ya tres días que dejamos la bonita y acogedora ciudad de Arpino y aún no consigo olvidarme de su plaza, del día del certamen, de la llegada a los autobuses, de las visitas guiadas….El motivo de mi estancia en dicha ciudad, fue el “XXX Certamen Ciceronianum Arpinas”, un concurso al que se presentaron un total de 18 países y más de 400 estudiantes que están cursando el latín en su último curso académico. Este año, los días elegidos fueron el 6, 7, 8 y 9 de mayo, 4 días realmente intensos. El primer día, fue el día del encuentro. Tras coger un tren desde la conocida y transitada estación de Termini, llegamos a Frosinone, donde varios autobuses nos estaban esperando para llevar a cada uno de los estudiantes y profesores a sus respectivos hoteles, en mi caso, al hotel Villa Lina, situado en Fiuggi, una conocida ciudad termal. Una vez allí, conocimos a nuestros compañeros de mi habitación, en mi caso, a 3 españolas con las que compartí grandes momentos. Al día siguiente, tuvimos que levantarnos realmente pronto para realizar la prueba, que consiste en una traducción de un texto de Cicerón del latín a tu lengua materna y un posterior comentario en relación con el texto traducido.(Este año, el texto elegido pertenecía a las Verrinas). Después del examen y después de haber comido, visitamos la ciudad de Arpino, que cuenta con una bella Acrópolis. Ya el sábado, mientras la Comissione Giudicatrice valoraba las pruebas, nos llevaron al municipio de Castrocielo y por la tarde visitamos la abadía de Montecassino donde el abad nos deleitó con un bonito discurso en latín de recibimiento y posteriormente nos dirigimos a Arpino, donde nos habían preparado una bonita verbena en la plaza, a la que acudieron los estudiantes de todos los países. Finalmente, llegó el día más esperado por un lado, pues era el día de la entrega de premios y pudimos presenciar una ceremonia realmente emotiva. Pero por otro lado, era el día de las despedidas, el día en el que tenía que decir adiós a todos los amigos que había echo en aquellos días, a la ciudad de Arpino, a su plaza, decorada con las banderas de todos los países participantes y con carteles en los que se podía leer “Salvete!”, dando la bienvenida a los participantes y al gran escenario situado en ella.
Tras recordar todos los momentos vividos, ahora tan sólo me queda agradecer a la ciudad de Arpino por la calurosa acogida, y a todas aquellas personas involucradas en el certamen. Por último, animo a todos los estudiantes de primero de bachillerato para que pongan toda la carne en el asador en esta recta final de curso y alcancen las máximas notas en latín para que el año que viene, si los dirigentes políticos lo permiten, participen en la XXXI edición del certamen."
Realment els habitants de la ciutat natal de Ciceró, amb el seu càlid acolliment, ens van fer sentir com a casa nostra, recordant-nos les paraules del gran orador: UBI BENE, IBI PATRIA.

2 comentaris:

  1. Una est enim amicitia in rebus humanis, de cuius utilitate omnes uno ore consentiunt. Quamquam a multis virtus ipsa contemnitur et venditatio quaedam atque ostentatio esse dicitur; multi divitias despiciunt, quos parvo contentos tenuis victus cultusque delectat; honores vero, quorum cupiditate quidam inflammantur, quam multi ita contemnunt, ut nihil inanius, nihil esse levius existiment! itemque cetera, quae quibusdam admirabilia videntur, permulti sunt qui pro nihilo putent; de amicitia omnes ad unum idem sentiunt, et ii, qui ad rem publicam se contulerunt, et ii, qui rerum cognitione doctrinaque delectantur, et ii, qui suum negotium gerunt otiosi, postremo ii, qui se totos tradiderunt voluptatibus, sine amicitia vitam esse nullam, si modo velint aliqua ex parte liberaliter vivere.

    Virtus, virtus, inquam, C. Fanni, et tu, Q. Muci, et conciliat amicitias et conservat. In ea est enim convenientia rerum, in ea stabilitas, in ea constantia; quae cum se extulit et ostendit suum lumen et idem aspexit adgnovitque in alio, ad id se admovet vicissimque accipit illud, quod in altero est; ex quo exardescit sive amor sive amicitia; utrumque enim dictum est ab amando; amare autem nihil est aliud nisi eum ipsum diligere, quem ames, nulla indigentia, nulla utilitate quaesita; quae tamen ipsa ecflorescit ex amicitia, etiamsi tu eam minus secutus sis.

    ResponElimina
  2. Espere que no sols Ana, sinó també els altres companys seus, haguen reconegut que aquestes paraules de Ciceró pertanyen a "Laelius De Amicitia", una de les primeres obres que vam treballar a l'hora ciceroniana dels divendres. M'agrada començar amb aquesta obra perquè l'amistat es un tema amb el qual l'Arpinat connecta molt bé amb els joves, els quals tenen en l'amistat una de les màximes preocupacions. Ara bé, donat que segurament molts dels nostres lectors, dissortadament, no es troben en condicions de beure directament de la llengua llatina, em permet la llibertat de oferir una traducció d'aquestes bellíssimes paraules:
    86."... De tots els bens de la vida humana l'amistat és l'únic sobre la utilitat del qual els homes están unanimement d'acord. És cert que molts desprecien la virtut i la consideren una exhibició, una ostentació, molts, que s'acontenten amb poc i estimen un nivell de vida senzill, en canvi desprecien les riqueses; i els càrrecs polítics, el desig dels quals inflama a alguns, són molt nombrosos aquells que les desprecien, fins al punt de considerar-les el cim de la vanitat i la frivolitat! De la mateixa manera, allò que per uns és meravellós, per moltíssims no val res. Però sobre l'amistat tots, del primer a l'últim, estàn d'acord, des de qui fa de la política una raó de vida a qui es delecta amb la ciència i la filosofia, des de qui, fòra de la vida pública, s'ocupa dels afers propis a qui, finalment, es lliura amb cos i ànima als plaers. Tots saben que la vida no és vida sense amistat, si almenys en part es vol viure com a homes lliures."
    100."...La virtut, la virtut, dic, C. Fannius, i tu, Q. Mucius, concilia i conserva les amistats. En ella hi ha armonia, estabilitat, coherència. Quan naix i mostra la seua llum, quan veu i reconeix la mateixa llum en altres, s'hi apropa per rebre, reciprocament, la llum que brilla en l'altre. S'encén així l'amor, o l'amistat (ambdós termes derivats de fet d'amar). I amar no és res més que voler a qui s'estima sense cap necessitat, sense cap avantatge, que tanmateix, floreixen de l'amistat, encara que no hagues anat a cercar-los".
    Curate ut optime valeatis!

    ResponElimina