divendres, 21 de març del 2014

Visita a Reciplasa

El 12 de febrer de 2014, els alumnes de quart d'ESO, primer i segon de Batxiller de l'IES Matilde Salvador vam visitar  Reciplasa.
4t d'ESO

1r Batxiller     
2n Batxiller
La planta de Reciplasa, propietat de huit ajuntaments de La Plana (Castelló, Almassora, Benicàssim, Vila-Real, Borriana, Onda, Betxí i L'Alcora)  va ser creada en 1994 i va entrar en funcionament l´any 1998. L'objetiu principal és potenciar la reutilització  fomentant el reciclatge en els tres tipus de contenidors que coneixem : vidres, envasos i paper o cartró.

El funcionament d´aquesta cooperativa està lligat a la planta de trituració de voluminosos  d'Almassora, la planta de reciclatge d'Onda, la planta de trituració de Benicàssim i la planta de transferència de residus sòlids urbana d'Almassora. Els camions que arrepleguen el fem produït a diari en les diferents ciutats , és sotmés a un primer control a Almassora, que es repeteix quan arriba a Onda. Així es pot saber la procedència i el pes dels residus, entre altres.

Un primer examen classifica la matèria en reciclable i orgànica. Es fa manualment i mitjançant un crivell rotatori que separa les parts més petites destinades a l´elaboració de compost, fertilitzant orgànic. Aquest es pot utilitzar com a bioestabilitzant.

Un segon crivell separa els elements metàl·lics mitjançant electroimants. Més tard, es tornen a diferenciar plàstics i envasos, cartró, paper i vidre. Aquests materials es compacten i ja poden ser venuts a compradors que els utilitzen com a matèria primera per a elaborar més tard altres elements. Però aquests nous productes mai poden formar part de cap element de la cadena alimentària.

Després del segon crivell es fa una selecció manual dependent dels tipus de residu i el tamany. D'ací s´extrau una part que ja no és recuperable i que és compactada i portada a la reclosa. La fracció orgànica que s´ha pogut separar és transportada a uns túnels de fermentació que fermenta en unes cambres de 30x5x5 metres. Allí està durant catorze dies fermentant. Durant aquest procés hi ha diversos controls d´olors - biofiltres i rentat de l'aire - i de temperatura, pressió i aireació. Aquestes cambres permeten reduir el  procés de fermentació de 45 a 14 dies. I finalment, s´obté el compost abans nomenat  que es pot comercialitzar.

Com a resum, la planta va ser dissenyada per a rebre 70.000 kilos de fem al dia. En tot l'any, tradicionament el 15 d´agost és el dia que es rep més fem. Una altra funció per a la qual va ser contruïda és la minimització de l'impacte en la natura dels residus sòlis urbans. I en un futur, s'espera que la planta produïsca biocombustible per a automòbils.   


Raquel García Valle,  1r BACT


2013 Año del átomo III: Centenario del Modelo Atómico de Bohr


         El pasado viernes 20 de diciembre del 2013 tuvo lugar la exposición a cargo del señor  Jesús Pérez Espinosa, licenciado en Química y antiguo profesor de Física y Química del centro. El motivo de la exposición era conmemorar el centenario del modelo atómico de Bohr.    
La charla empezó con una imagen peculiar en la que se mostraban dos senderos donde explicaba diferencias entre la Física Clásica y la Física Cuántica; seguidamente, pasó a contar los logros de Niels Bohr y algunas cualidades propias de este científico, entre las cuales una que me llamó la atención fue que era lento para pensar. 
Jesús continuó hablándonos de la Mecánica Cuántica, donde gracias a Plank y su idea de la energía cuantizada, Bohr pudo formar su modelo atómico, el cual - para los que no lo conozcan – se basa en los tres siguientes principios:
1.- Los electrones giran alrededor del núcleo en órbitas sin emitir energía.
2.- Sólo están permitidas aquellas órbitas en las que se cumple que el valor del momento angular es:  
L = m·v·r = n · h / 2p , siendo n el número cuántico principal.
3.- Cuando un átomo se excita, el electrón absorbe un fotón de energía y pasa a órbitas superiores, y cuando vuelve a órbitas más bajas, emite energía en forma de fotón, dando lugar a espectros atómicos discontinuos.
         En este momento, Bohr se convierte en una de las personas más importantes en la Mecánica Cuántica junto a De Broglie (movimiento ondulatorio de los electrones), Schrödinger (función de onda del electrón), Heisemberg (principio de incertidumbre) y Paul Dirac (ecuación Dirac del electrón). A continuación, mis compañeros de la sala y yo pudimos observar el progreso de la ciencia a lo largo de la historia con ejemplos como el descubrimiento de la palanca hace un millón de años, el paso del mito al logos en el siglo VI a.C. en Grecia, el heliocentrismo en el siglo XVI, y la búsqueda de los límites de la ciencia ahora en el siglo XXI.
         Tras esto, se nos planteó una pregunta: “¿La ciencia es subjetiva o objetiva?”. Esta pregunta desembocó en una disputa entre Popper, quien defendía una idea objetiva de la ciencia, contra Khun, quien decía que la ciencia era subjetiva. Personalmente, yo veo la ciencia como algo subjetivo, ya que tú eres quien elige qué estudiar, qué investigar en cada momento, debido a cada situación. Un ejemplo que puso Jesús fue: “¿En una guerra, qué importa más: estudiar la cura para una enfermedad de un perro, o dar un paso por delante a las armas del contrario?” La respuesta es obvia, por lo que nosotros decidimos qué escogemos. Y así finalizó la exposición, con la misma imagen que al principio: dos caminos, una bifurcación que simboliza que en la vida, al igual que en la ciencia, hay que elegir.
             Un par de segundos de silencio y empiezan a oírse los aplausos. La gente se levanta, y mientras va abandonando la sala, algunos profesores le felicitan. Eché una mirada atrás y le vi una sonrisa. Se lo había ganado: no sólo se había preparado una exposición de dos horas con sus imágenes y su memorización, sino que nos hizo reflexionar y nos acercó algo más a la ciencia. ¡Enhorabuena!


Luís Vicente Clausell Amor, 1º Bachiller CT