diumenge, 13 de març de 2011

Amb Cèsar al Compitalia!

Des de l'any 2005 el nostre centre ha participat amb èxit en el Certamen Compitalia, i és des del curs passat que hem inclòs aquest activitat en el nostre Programa d'Altes Capacitats i Enriquiment Curricular.
Podeu llegir les cròniques de la nostra participació en els posts publicats en aquest mateix blog el curs passat fet click a "XI Certamen compitalia (Lliurament de treballs)" i a "Premi Especial Compitalia".
Però aquest curs hem ampliat la nostra participació a les tres modalitats del Certamen, com podeu llegir a la crònica publicada al blog del Departament de Llatí "Les ales de Pegàs":
"També enguany hem preparat treballs per al XII Certamen Compitalia organitzats per l'associació Prosopon com a activitat paral·lela al XV Festival de Teatre  Grecollatí LUDI SAGUNTINI, que any rere any se celebra a Sagunt a finals d'abril, juntament amb els Tallers de Cultura Clàssica organitzats per l'associació Ludere et Discere.
L'edició de l'any passat va ser especial per al nostre centre, com podeu comprovar en el post que varem publicar.
Aquest any ens presentem a les tres modalitats, cosa que només haviem fet el curs 2007-2008. A la modalitat de text amb tractament periodístic de tema clàssic, "Pausanias", hem enviat 10 treballs, elaborats per alumnes de 4 ESO i 2n de Batxillerat. A la modalitat "Fidias", hem enviat un còmic realitzat per una alumna de 4 ESO. I finalment el nostre projecte estrella, el muntatge teatral "Procés a Juli Cèsar. Anatomia d'un homicidi", a càrrec del grup Dura Lex Sed Lex, format per alumnes de 3ESO, 4 ESO i Batxillerat del nostre centre.
Estem treballant per als Compitalia des de principi de curs, però potser en aquest últim treball hem abocat una il·lusió especial i molt de treball. Si el voleu conéixer abans de l'estrena a València el 24 de març, visiteu la wiki del projecte.
Us esperem a tots per a l'estrena!"
(Mariló Limo, professora de llatí)

1 comentari:

  1. Realment, és una obra molt interessant. Plena de referències socials, polítiques, històriques i literàries del segle I a. C.,que ens permet fer-nos una idea de la personalitat de Juli Cèsar. Obra que cal escoltar amb atenció per no perdre res del ric text; text, d'altra banda, de gran categoria literària, fins i tot en la traducció valenciana, que exigeix molt dels actors i els obliga a fer ús d'un registre especial, segons el paper desenvolupat: moderació en el president del tribunal, fermesa i rotunditat en la defensa, claredat expositiva en l'acusació, tristor i melangia en Calpúrnia, frescura i arrogància en Cleòpatra, etc.
    Un dels assumptes que tracta l'obra, el de l'ambició política o el de la Realpolitik, és de plena actualitat.
    Gran treball de tots els actors, que han hagut d'aprendre el paper i dir-lo amb credibilitat, tot posant en la pell del personatge interpretat, així com de la resta de col·laboradors en el muntatge.
    ENHORABONA!
    Estic d'acord amb Suetoni quan diu que abusà del poder. Ho diu en De vita Caesarum I, 76:
    Praegrauant tamen cetera facta dictaque eius, ut et abusus dominatione et iure caesus existimetur. Non enim honores modo nimios recepit: continuum consulatum, perpetuam dictaturam praefecturamque morum, insuper praenomen Imperatoris, cognomen Patris patriae, statuam inter reges, suggestum in orchestra; sed et ampliora etiam humano fastigio decerni sibi passus est: sedem auream in curia et pro tribunali, tensam et ferculum circensi pompa, templa, aras, simulacra iuxta deos, puluinar, flaminem, lupercos, appellationem mensis e suo nomine; ac nullos non honores ad libidinem cepit et dedit.
    Tertium et quartum consulatum titulo tenus gessit contentus dictaturae potestate decretae cum consulatibus simul atque utroque anno binos consules substituit sibi in ternos nouissimos menses, ita ut medio tempore comitia nulla habuerit praeter tribunorum et aedilium plebis praefectosque pro praetoribus constituerit, qui apsente se res urbanas administrarent.

    Sin embargo, predominan sobre éstos otros actos y dichos suyos que demuestran el abuso del poder y que parecen justificar su muerte. No se contentó con aceptar los honores más altos, como el consulado vitalicio, la dictadura perpetua, la censura de las costumbres, además del prenombre de Emperador, el sobrenombre de Padre de la Patria, una estatua entre las de los reyes , una especie de trono en la orquesta, sino que admitió, además , que le decretasen otros superiores a la medida de las grandezas humanas; tuvo, en efecto, silla de oro en el Senado y en su tribunal; en las pompas del circo un carro y unas andas; templos y altares y estatuas junto a las de los dioses; tuvo como éstos, lecho sagrado; un flamen, sacerdotes lupercos, y el privilegio, en fin, de dar su nombre a un mes del año. No existen distinciones que no recibiese según su capricho y que no concediese de la misma manera. Cónsul por tercera y cuarta vez, se limitó a os tentar el título, y se contentó con ejercer la dictadura que le habían concedido con los consulados; se substituyó a dos cónsules para los tres últimos meses de estos dos años, durante los cuales reunió sólo los comicios para la elección de tribunos y ediles del pueblo. Estableció prefectos en lugar de pretores, para que administrasen bajo sus órdenes los intereses de la ciudad.

    Veredicte: CULPABLE

    ResponElimina