Morir, segons el “Diccionari de la llengua catalana”: “cessar de viure”, ja ens agradaria a tots que fos així de senzill, la mort és molt més que simplement deixar de viure, o no? Potser n’estem fent un gra massa i forma part del cicle biològic de les coses: nàixer, viure i morir, i ja està. Però l’ésser humà és diferent a les “coses”, estem plens de sentiments, tenim vincles molt forts amb la gent que ens envolta (familiars, amics, companys de feina…) i que aquestes persones morin ens causa una buidor, una tristesa i una depressió fortíssimes.
Diuen que la mort et pot arribar en qualsevol moment, al girar un cantó et cau una maceta al cap i “adiós muy buenas”. És per açò que cal viure la vida sempre amb il·lusió i intentant sempre quedar-se amb allò positiu i ser feliços, si la vida són dos dies han de ser dos dies memorables, d’emocions fortes i d’activitat contínua.
Es horripilant imaginar-se la mort d’algú pròxim a tu, però alhora motivador, ja que encara es troba entre nosaltres i cal gaudir d’eixe vincle tant com es puga, per a fer els moments més difícils menys dolorosos i els més alegres èpics.
Però hi ha un altre nivell en tenir present la mort, i és que cal acceptar-la. I és que les coses són com són, com diu el meu professor de filosofia actual: “ la vida és dura i cabrona” i ens pot colpejar per on menys ens ho esperem, no obstant, la vertadera plenitud com a persona s’aconsegueix superant aquestes barreres o obstacles que la vida mateixa ens proporciona, hem de seguir actuant seguint els nostres principis a pesar de la mort.
Una altra cosa que ens preocupa és què passa quan estem morts, hi ha alguna cosa més enllà de la mort? Pujarem al cel o pararem a l’infern? Com se sent algú quan no és res? Què érem abans de nàixer? I de preguntes com aquestes infinites i totes sense resposta. I mai ho sabrem, ja que no es pot estar viu i mort al mateix temps. No obstant, així és la vida, aquesta conté la mort i la mort la conté a ella, és més, l'únic element indispensable per a la vida és la pròpia mort. És inevitable.
Cal saber gaudir, doncs, tant dels moments bons com dels roïns, ja que està plena d’experiències fantàstiques, la mort, en canvi, no té importància, ja que ningú pot sentir el temps que no ha passat, que no li pertany, ni pot percebre l’espai que no ha ocupat.
Enric Cuevas Ferrando
Molt bó. Enhorabona Enric
ResponElimina